PREGUNTES DELS EXAMEN PAU SOBRE "LA PLAÇA DEL DIAMANT" 

 

Preguntes dels exàmens PAU

Model d'examen PAU 2025

I una nit, amb la Rita a un costat i l’Antoni a l’altre, amb les barnilles de les costelles que els foradaven la pell i amb tot el cos ple del dibuix de les venes blaves, vaig pensar que els mataria. No sabia com. A cops de ganivet no podia ser. Tapar-los els ulls i tirar-los daltabaix del balcó no podia ser... ¿Si només es trencaven una cama? Tenien més força que no pas jo, més força que no pas un gat sec. No podia ser. Em vaig adormir amb el cap que se’m partia i amb el peus com un glaç.

 

a) Emmarca aquest fragment en la seqüència narrativa de la La plaça del diamant, ¿Es pot dir que aquest fragment és paradigmàtic de la novel·là psicològica? Per què? I, finalment, exemplifica i explica els recursos literaris que usa l’escriptora en aquest fragment. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Juliol 2024

—Natàlia... 

Em vaig pensar que no era jo de tan acostumada a sentir només, Colometa, Colometa. Era el meu primer promès, en Pere. El promès que havia deixat. No vaig gosar preguntar-li si s’havia casat o si festejava. Ens vam donar la mà i el llavi de baix li tremolava una mica. Em va dir que s’havia quedat sol al món. 

a) Situa aquest fragment de La plaça del Diamant en el desenvolupament de l’argument narratiu i explica com amb tan poques paraules reflecteix l’estat d’ambdós personatges. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Partint del significat de la novel·la La plaça del Diamant dins de la Literatura Catalana, explica la diferència entre la novel·la psicològica i la novel·la realista entre els anys 50 i 70 del segle passat. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Juliol 2023

La senyora Enriqueta deia que tot allò era fora de mida, que li havien fet malbé el negoci. Tot a passeig. I a veure què passaria amb el que tenia al banc. Es va posar a vendre botons i lligacames de senyor, per terra, al carrer de Pelayo. En Quimet el veia poc molt poc, amb prou feines si, de vegades, venia a dormir. Un dia em va dir que la cosa es posava negra i que hauria d'anar al front d'Aragó. I em va dir que havien pogut treure mossèn Joan. I que mossèn Joan, amb vestits d'en Mateu i amb un camió que els havia procurat en Cintet, havia passat la frontera. Té, em va dir. I em va donar dues monedes d'or i va dir que mossèn Joan les hi havia donades per mi i els nens, que potser les necessitaríem més que no pas ell, perquè ell, fos on fos que anés a parar, Déu l'ajudaria i no el deixaria morir mentre no fos la seva hora. I vaig guardar les dues monedes i en Quimet va afegir que no deixés els meus amos, que sempre, amb el temps que feia que els servia, em podrien treure d'un mal pas i que encara que la cosa es posés negra s'acabaria aviat i que no hi havia més remei que passar pel camí estret. I va dir, sembla que la Griselda va amb un de molt sonat i no vol saber res d'en Mateu... Desgràcies. 

a) Qui paper adopta la fraseologia en l’estil de La plaça del diamant? Explica les principals característiques de l’estil de Rodoreda en aquesta obra i il·lustra les teues explicacions amb exemples d’unitats fraseològiques i altres recursos estilístics extrets del fragment. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Explica quins són els trets més significatius de la narrativa des de 1939 fins a l’actualitat i ubica l’obra de Rodoreda en aquest període. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

Juny 2023

Eren morts els que havien mort i els que havien quedat vius, que també era com si fossin morts, que vivien com si els haguessin matat. I vaig pujar l’escala amb els polsos que em foradaven els costats del front i vaig obrir la porta, que no trobava el pany per ficar-hi la clau, i vaig tancar la porta i m’hi vaig clavar d’esquena, respirant com si m’ofegués, i vaig veure en Mateu que em donava la mà i deia que no hi havia més remei... 

a) Explica el sentit, tant personal, per a la protagonista, com col·lectiu, per a la gent del seu entorn, que tenen les paraules d’aquest fragment de La plaça del Diamant (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Relaciona aquest fragment de La plaça del Diamant amb les principals característiques de la prosa narrativa de Mercè Rodoreda (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Juny 2021

Sense feina, sense res a la vista, vaig acabar de vendre’m tot el que tenia: el meu llit de noia, el matalàs del llit de les columnes, el rellotge d’en Quimet, que volia donar al nen quan fos gran. Tota la roba. Les copes, les xicres, el bufet… I quan ja no em quedava res, fora d’aquelles monedes que em semblaven sagrades, vaig agafar la vergonya pel coll i me’n vaig anar a casa dels meus amos antics.

a) A quina part de la novel·la de Rodoreda correspon el fragment 1? Situa-la dins de l’argument (Extensió: 75-80 paraules aproximadament). [1 punt]

b) Com qualificaries el paper de la novel·la de Rodoreda entre les altres escriptores de la postguerra? (Extensió: 75-80 paraules aproximadament). [1 punt]

Setembre 2020

Jo no tenia ganes d’anar a ballar ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la tanca com una petxina d’or.

a) Quines característiques presenta el personatge Colometa/Natàlia? Tingues en compte el que es diu en aquest fragment. Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Com evoluciona el gènere narratiu amb posterioritat al context d’escriptura de La plaça del Diamant? Quines característiques presenta? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

Possibles preguntes teòriques sobre el context,  l'autora i l'obra

1. Comenta quines són les característiques principals de La plaça de Diamant, de Mercè Rodoreda.

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora i digues algunes característiques de l'etapa o les diferències respecte les altres etapes. Al·ludeix al context històric, evolució tècnica i temàtica. 

3.  Explica el sentit, tant personal, per a la protagonista, com col·lectiu, per a la gent del seu entorn, que tenen les paraules d’aquest fragment de La plaça del Diamant (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

4. Quins altres corrents novel·lístics i autors/es destaquen en el context d'escriptura de Rodoreda? Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores. 

5. Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra (dins del gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s’inscriu l’obra. 

6. Com evoluciona el gènere narratiu amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? Quines característiques presenta? 1

7. Quins autors o autores destaquen en el gènere narratiu amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? (mínim 2 autors/es). Quines semblances novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors o autores respecte a l’autora del fragment? 

8. És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de La plaça del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l’actualitat? (esmentar un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres).

9. Explica quins són els trets més significatius de la narrativa des del 1939 fins a l'actualitat i ubica l'obra de Rodoreda en aquest període. 

Possibles preguntes aplicades al fragment

1. Quins referents o elements de la realitat (persones, llocs, esdeveniments, objectes) que apareixen al fragment tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)? 

2. Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra. Al·ludeix a la informació del text.

3. Quines característiques presenta el personatge de Natàlia en aquest fragment? Com evoluciona al llarg de l’obra? 

4. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en La plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l’obra. 

5. Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra? 

6. La producció literària de Mercé Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Justifica aquesta afirmació a partir d'allò que identifiques al fragment.

7. Quin paper adopta la fraseologia en l'estil de La plaça del Diamant? Explica les principals característiques de l'estil de Rodoreda en aquesta obra i il·lustra les teues explicacions amb exemples d'unitats fraseològiques i d'altres recursos estilístics del fragment. 

8. Descriu les característiques de la veu narrativa de La Plaça del Diamant. Relaciona-les amb les marques que pugues trobar en aquest fragment. 

9. En quin gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del gènere, model o corrent basant-se en el fragment llegit. 

10. Quin és el context històric i polític en què se situa el fragment? Justifica la resposta al·ludint al text.  

11. Relaciona aquest fragment de La plaça del Diamant amb les principals característiques de la prosa narrativa de Mercè Rodoreda (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

12. Explica el sentit, tant personal, per a la protagonista, com col·lectiu, per a la gent del seu entorn, que tenen les paraules d’aquest fragment de La plaça del Diamant.

13. Relaciona aquest fragment de La plaça del Diamant amb les principals característiques de la prosa narrativa de Mercè Rodoreda. 

Per seguir practicant...

Text 2

I vaig tornar a córrer. I ell al meu darrera. Les botigues tancades amb la persiana de canaleta avall i els aparadors plens de coses quietes com ara tinters i secants i postals i nines i roba desplegada i pots d'alumini i gèneres de punt... I vam sortir al carrer Gran, i jo amunt, i ell al meu darrera i tots dos corrent, i, al cap d'anys, encara de vegades ho explicava, la Colometa, el dia que la vaig conéixer a la plaça del Diamant, va arrencar a córrer i davant mateix de la parada del tramvia, pataplaf! els enagos per terra.

La nanseta de fil es va trencar i allà van quedar els enagos. Vaig saltar per sobre, vaig estar a punt d'enganxar-m'hi un peu i vinga a córrer com si m'empaitessin tots els dimonis de l'infern. Vaig arribar a casa a i a les fosques em vaig tirar al llit, al meu llit de noia, de lautó, com si hi tirés una pedra. Tenia vergonya. Quan em vaig cansar de tindre vergonya, em vaig treure les sabates d'un colp de peu i em vaig desfer els cabells. 

                                          Fragment del capítol I de La plaça del Diamant 

1. Situa el contingut d'aquest fragment respecte de l'argument de l'obra. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

2. Identifica els recursos estilístics i els recursos tipogràfics d'aquest fragment i explica el sentit i la funció que desenvolupen. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Text 3

I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d'on l'havia treta. Encara em recordo d'aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me'n recordo, que no l'he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncell, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l'aire aquell d'aquell dia que va fer un tall en la meua vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos.    

                                         Fragment del capítol XIV de La plaça del Diamant

 

1. Relaciona els elements de la realitat d'aquest fragment: persones, noms de llocs, esdeveniments i objectes, amb el context de l'espai i el temps de l'obra. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra? (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

3. Identifica els recursos estilístics d'aquest fragment i explica el sentit i la funció que desenvolupen. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Text 4

I mentre em dedicava a la gran revolució amb els coloms va venir el que va venir, com una cosa que havia de ser molt curta. De moment ens vam quedar sense gas. Vull dir que no pujava al pis i a casa dels meus iaios no baixava al soterrani. El primer dia ja vam haver de fer el dinar a la galeria amb un fogó de terra grisa lligada amb ferros negres, i amb carbó d'alzina, que vaig haver d'anar a buscar, cames ajudeu-me.

    - És l'últim, va dir la carbonera, perquè el seu marit s'havia llençat al carrer. En quimet també corria pels carrers i cada dia anava pels carrers i sempre pensava que un dia no el tornaria a veure. Se'm va vestir amb una granota blava i al cap d'uns quants dies de fum i d'esglésies llençant espurnes, se'm va presentar amb un cinturó i revólver i una escopeta de dos canons penjada a l'espatlla. I tot era calor, molta calor, la roba s'enganxava a l'esquena i els llençols s'enganxaven per tot el cos i la gent vivia esparverada. L'adroguer de sota de casa va quedar buit en pocs dies i tothom parlava del mateix i una senyora va dir que ja es veia venir feia temps i que aquestes cose d'un poble en armes sempre passen a l'estiu, que és quan la sang bull més de pressa. I que l'Àfrica s'havia d'haver enfonsat.

                                         Fragment del capítol XXVI de La plaça del Diamant

1. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció d'aquest símbol a la novel·la.  (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

2. Situa el fragment en el context històric i social i justifica-ho amb la informació que apareix en el fragment.  (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Text 5

El peu anava d'un costat a un altre i anava fet ratlla i tot d'un em vaig adonar que jo estava damunt de l'ombra del cap de la Rita; més ben dit, l'ombra del cap de la Rita em pujava una mica damunt dels peus, però així i tot, el que em va semblar va ser que l'ombra de la Rita, a terra, era una palanca, i que a qualsevol moment jo podria anar enlaire perquè feien més pes el sol i la Rita a fora que l'ombra i jo a dintre. I vaig sentir d'una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les estrelles adornament de la nit, no el pas de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que pas de les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa o desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda a dintre del cor i el que fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l'últim dia.

                                         Fragment del capítol XLVI de La plaça del Diamant

1. A partir de la informació d'aquest fragment, explica quina és la veu narrativa de la novel·la. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra? (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]