dimecres, 18 de desembre del 2024

APUNTS DE FONÈTICA




Els sons d’una llengua es classifiquen en vocàlics i consonàntics.

I. EL SISTEMA VOCÀLIC

En la producció dels sons vocàlics el corrent d’aire no troba cap obstacle en l’eixida a l’exterior.
Es poden classificar en funció de dues característiques:

-  PUNT D’ARTICULACIÓ: segons la part de la cavitat bucal on es situa la llengua a l’hora d’emetre el so. Les vocals poden ser anteriors, centrals posteriors.

-  MODE D’ARTICULACIÓ: fa referència a la modulació de l’aire expirat segons l’obertura o el tancament de la boca. Les vocals són: tancades, semitancades, semiobertes obertes.


     Anterior       Central          Posterior 

Tancada      /i/ /u/ 

Semitancada          /e/  /o/

Semioberta  /ε/  / ɔ /

Oberta           /a/



POSICIÓ EN SÍL·LABA: TÒNICA O ÀTONA

En posició tònica la nostra llengua té vocals, mentre que en posició àtona es redueixen a 5. 


 Vocals tòniques        Vocals àtones 

     /u/                     /i/  /u/            /i/ 

          /e/     /o/                                 /e/      /o/ 

         /ε/          / ɔ /                                         /a/

                          /a/


*ATENCIÓ:

- La i la tòniques passen a ser tancades en les paraules derivades quan perden la tonicitat



II. EL SISTEMA CONSONÀNTIC 


MODE D ́ARTICULACIÓ

PUNT D ́ARTICULACIÓ

Bilabials

labiodental

dentals

alveolars

palatals

velars

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

sord

sonor

Oclusives

/p/ pare

/b/ barca



/t/ tela

/d/ dau





/k/ casa

/g/ gata

Fricatives



/f/ fira

/v/ visió



/s/ sofà

tassa

cella març

/z /

casa

zebra

/∫/  peix

xàrcia


/ʒ/

joc gent



Africades







/ts/ potser

/dz/ dotze

/t∫/ cotxe xic

/dʒ / metge platja girafaroja



Nasals


/m/  mim






/n/ nou angle


/ɲ/ juny nyu



Lateral








/l/ bala


/λ/ llum



Vibrants









/ɾ/
fera

/r/ roca carro





 


RECURSOS: 

- Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l’AVL http://www.avl.gva.es

- Manual de L’estàndard oral del valencià http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf 











diumenge, 17 de novembre del 2024

 
JOAN FUSTER 



Documents audiovisuals:









PODCAST: Joan Fuster i el Diccionari per a ociosos



POSSIBLES PREGUNTES 

Juliol 2022

Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny. Cadascú s’administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dona a entendre. I tampoc no ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre.

«Covardia», Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

a) Joan Fuster justifica la covardia en el fragment 1? Raona la teua resposta i enumera els arguments concrets que hi addueix. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]
b) Identifica i explica les característiques de l’assaig de Joan Fuster que trobes en el fragment (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 


Juliol 2021

En qualsevol cas, l’estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que l’estranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una actitud semblant, la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som «estrangers» per a algú.

«Xenofòbia», Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

a) Identifica les idees que utilitza Joan Fuster en l’entrada “Xenofòbia” del Diccionari per a ociosos a partir del text del fragment. Explica quina relació guarden amb el tema central de l’entrada i digues almenys dues idees més que s’hi introdueixen en aquesta. (Extensió: aproximadament 75-80 paraules). [1 punt]

b) Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d’escriptura del Diccionari per a ociosos. (Extensió: aproximadament 75-80 paraules). [1 punt]


Juny 2020

La constatació és fàcil de fer: basta fullejar una història -il·lustrada, no cal dir-ho- del moble. Ens hi ratificaríem, de seguida, en qualsevol visita a algun museu de pintura figurativa o d’arts menors, on en imatges o en realitat es conserven testimonis de les formes de seient utilitzades pels nostres avantpassats. I fins i tot avui mateix, en moltíssimes cases d’aquestes latituds, en la majoria potser, encara hi trobarem models de cadires ben significatius. La conclusió que s’imposa, ja l’endevinarà el lector. L’home occidental, tan ric en inventiva per a certes coses - mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.-, ha mostrat al llarg dels segles una singular falta d’imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més immediat.

«Cadira» de Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

a) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment i posa’l en relació amb el tema central de l’entrada. Digues almenys dues idees més que Joan Fuster introdueix en la totalitat de l’entrada? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
b) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura assagística de
Diccionari per a ociosos? Digues 2 autors/es i aporta alguna dada: títols o característiques. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]


ALTRES PREGUNTES

  1. A)  Preguntes relatives a l’anàlisi de l’obra

    1.- Digues una característica o recurs que presenta l’estil de Fuster en un fragment concret d’una de les entrades del Diccionari per a ociosos i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d’estil destaquen en aquesta obra?
    2.- És l’entrada
    Ser un aforisme? Justifica la resposta.


  2. B)  Preguntes relatives al context de l’obra
    1.- Situa el
    Diccionari per a ociosos en la trajectòria literària de Joan Fuster i digues les característiques d’aquesta o diferències respecte d’altres.
    2.- Quines característiques presenta el gènere de l’assaig en el context d’escriptura del
    Diccionari per a ociosos?
    3.- Quins altres tipus d’assaig escriu Joan Fuster? Explica les seues característiques i obres més representatives.
    4.- Quins autors/es destaquen en el gènere assagístic amb posterioritat al
    Diccionari per a ociosos? Quines semblances i diferències presenten respecte de l’assaig de Fuster?


  3. C)  Preguntes d’exàmens amb anterioritat a 2020

Juny 2019.- Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts] 





dilluns, 2 de setembre del 2024


PROGRAMACIÓ DE VALENCIÀ: 2n de Batxillerat Curs 2024/2025 

1. Materials i recursos didàctics

  • -  Llibre de text: Valencià: llengua i literatura, 2n Batxillerat. Ed. Oxford

  • -  Blog d’aula: 2nbatvalencia.blogspot.com

2. Lectures obligatòries:

  • ·  La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda, Ed. Bromera EXAMEN: 21/22 octubre 

  • ·  Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster. Ed. Edicions 62 EXAMEN: 16/17 desembre

  • · Llibre de meravelles, de V. A. Estellés. Ed. 3i4  EXAMEN: 10/11 març 

  • · El verí del teatre, Rodolf Sirera, Ed. Edicions 62 EXAMEN: 14/15 d’abril


  • SISTEMA D’AVALUACIÓ 

  1. Un examen per avaluació (80%)
    El format serà semblant al de les proves selectives d’accés a la Universitat. Consistirà en un text a partir del qual haureu d’analitzar els aspectes estudiats de les tipologies:

    • -  Aspectes de comentari de text

    • -  Anàlisi lingüística

    • -  Aspectes formals, contextuals i històrics de les obres literàries obligatòries

    • - Habilitats expressives i creatives

  2. Prova escrita de la lectura (o lectures) obligatòries i redaccions en què es demostre el domini dels continguts i les destreses expressives pròpies del nivell (20%)

* La valoració dels exàmens i treballs tindrà en compte l’expressió i el domini lingüístic:

  • -  La precisió, la claredat i l'ordre les idees i els conceptes.

  • -  L'estructura harmònica del text: paràgrafs, signes de puntuació i connectors discursius.

  • -  El domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.

  • -  Les faltes d’ortografia, gramaticals o lèxiques seran penalitzades. Es descomptaran

    0’05 punts per error ortogràfic, gramatical o d’expressió no repetit en cada pregunta.

    NOTA FINAL

  • -  Serà la mitja aritmètica de les notes de les tres avaluacions.

  • -  No es faran exàmens de recuperació, ni existirà la possibilitat de realitzar treballs per pujar nota. En cas de suspendre una o més avaluacions i que la mitja aritmètica de les tres avaluacions no done apte, caldrà presentar-se a la prova extraordinària de final de curs amb la totalitat dels continguts.

    ASSISTÈNCIA:

  • -  Les faltes d’assistència a classe s’han de justificar sempre. La falta no justificada al

    20% de les classes es considerarà “abandonament de l’assignatura” i l’alumne perdrà el dret a l’avaluació contínua, no perdrà en canvi, el dret de presentar-se a l’examen final.

  • -  L'assistència als exàmens i proves establerts és inexcusable. Només raons de força major, amb certificació oficial, justificaran les absències a dites proves i aquests es realitzaran el primer dia de classe de valencià després de la reincorporació de l’alumne.


dilluns, 20 de maig del 2024

 RECURSOS PER APRENDRE VALENCIÀ


 

ACTIVITATS

ACTIVITATS AMB SOLUCIONARI (UPV)   Activitats de la Universitat Politècnica de València organitzades per nivells; des del A1 fins al C2.

BLOGS D'ENLLAÇOS I DESCÀRREGUES   Llistat d'enllaços a webs i blogs on hi ha recursos diversos per aprendre llengua: activitats, recursos audiovisuals, etc.

BEN DIT   Web on es recullen clips de youtube d'errades freqüents.

PLAZAPODCAST  Podcasts per preparar-se el C1 de valencià


JOCS

 
PARAULÒGIC  Joc per formar paraules mitjanjant la combinació de les lletres. Cada dia ofereix una proposta.

WORDLE CAT   Versió en català del conegut joc. Cada dia es renova la proposta.


DICCIONARIS

DNV (AVL)   Diccionari de valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.





dilluns, 22 d’abril del 2024

 SINTAXI







    
                                        Or. simples i compostes coordinades          Or. compostes juxtaposades i subordinades







dilluns, 25 de març del 2024

EL VERÍ DEL TEATRE. RODOLF SIRERA









Context












                                                          Versió en femení amb actrius de la Companyia Teatre Micalet



POSSIBLES PREGUNTES

Juliol 2023

GABRIEL: Esteu boig! Sou un monstre! 
MARQUES (triomfant): Veieu? El vostre comportament respecte a mi, canvia! Ara sí... Ara sí que teniu por! Ara sí que teniu por, i aquesta por és autèntica! Sabeu que aneu a morir... Que us queden uns minuts tan sols de vida... Oh! Quina ocasió tan excepcional per dur a terme el meu experiment! Aneu a morir de la mateixa manera que el meu personatge! La ficció es retira, vençuda per la realitat! Ja no hi ha dues visions del món ni de les coses! Una visió tan sols, una visió única, la veritat! La veritat per damunt de tots els sentiments i de totes les convencions socials...! La veritat, Gabriel! Això val el mateix que una vida! 
                                                                                              El verí del teatre, de Rodolf Sirera
                                                                                                     
a) Descriu les característiques dels personatges que apareixen en aquest fragment d’El verí del teatre. Com evolucionen al llarg de l’obra? (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Quines característiques presenta el gènere teatral amb anterioritat al context en què es va escriure El verí del teatre? Indica quines són les diferències principals entre ambdós períodes. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 


Juny 2022

MARQUÈS (pacient): El que jo vull dir, senzillament, és que vós no podeu representar de manera correcta allò que no heu experimentat mai... Que no heu experimentat d’una manera directa i personal. Perquè vós mai no us heu estat morint... de veres... 
GABRIEL (amb sarcasme mal contingut): Si m’hagués estat morint, m’hauria mort, i aleshores no podria fer teatre. (Sorprès pel seu propi raonament.) Oh, vaja! Acabareu per fer-me dir bestieses! (Tractant d’explicar-se millor.) Si això fos així, cada volta que un actor representa la mort del personatge... (Aturant-se. Dubtant entre indignar-se més encara, o trencar a riure.) Però, per favor! M’heu pres per un estúpid? Els morts de cada nit sobre l’escenari, ressusciten en acabar-s’hi la funció. Les obres de teatre es repeteixen, d’aquesta forma, un cop i altre. 
                                                                                   El verí del teatre, de Rodolf Sirera

a) Analitza els aspectes formals d’aquest fragment d’El verí del teatre com a text teatral (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Relaciona aquest fragment d'El verí del teatre amb les principals característiques i amb la conclusió d’aquesta obra teatral (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 


Juliol 2020

CRIAT (segur): Dissortadament, no hi ha cap testimoni que ho demostre. (Després d’una breu pausa i assuaujant la veu.) Però, no… No vull tractar d’imposar-vos res. Únicament us demane que m’escolteu. (Creuant l’escenari en direcció a la porta de l’armari encastat.) Encara no n’esteu convençut. No m’accepteu com a marquès perquè no vaig vestit de marquès. (Mentre parla, ha obert la porta de l’armari, i en trau una perruca, amb què substitueix la que duia, i una casaca luxosa, que canvia per la del CRIAT.) Doncs bé: m’apresse a satisfer-vos. (Un cop vestit, tanca la porta de l’armari, i es gira vers GABRIEL, que el mira bocabadat.) Què em dieu ara? 

                                                                                     El verí del teatre, de Rodolf Sirera

a) Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument d’El verí del teatre. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura d’El verí del teatre? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]



ALTRES PREGUNTES POSSIBLES

Respecte al contingut o a la temàtica 

a) Quina temàtica de l'obra es veu . en aquest fragment? Justifica-ho amb citacions del fragmentQuines altres temàtiques tenen presència al llarg de l'obra?  (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Quins referents o elements de la realitat trobem en aquest fragment. Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 


Respecte a la forma

a) Analitza les característiques del tractament espacial de l'acció; quin canvi o transformació de l'espai es produeix i quin paper juga en la història. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Analitza les característiques del tractament temporal de l'acció; en quin moment del dia succeeix l'acció i quina relació existeix entre el temps de la història i el de la representació. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

c) Quin engany o efecte sorpresa apareix en aquest fragment? Quin paper juguen aquests efectes en la història? Raona la resposta amb el comentari d'altres efectes i enganys presents a l'obra. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 


Respecte al context històric i literari

a) En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Situa l'escriptura de l'obra en la trajectòria de l'autor i digues algunes característiques presenta i quines diferències té respecte de les altres.  (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

c)  Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra? Aporta almenys dos autors i alguna obra o característica. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 

d) Quines caraterístiques presenta el teatre amb anterioritat al context d'escriptura de El verí del teatre? Quines diferències trobem en el teatre d'aquests dos períodes? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt] 















INDICACIONS PER A L'EXAMEN EXTRAORDINARI CONSELLS PER APROVAR VALENCIÀ - L'examen de les PAU   serà el DIMECRES 11 de juny de 8:00...