INDICACIONS PER A L'EXAMEN EXTRAORDINARI

CONSELLS PER APROVAR VALENCIÀ

- L'examen de les PAU serà el DIMECRES 11 de juny de 8:00 a 9:30

- Per a aquesta prova cal estudiar tota la matèria corresponent als apartats 1 i 2 de les proves d'accés a la universitat i la literatura treballada durant la 3a avaluació. 

- Se us descomptarà -0,1 per falta no repetida, fins a un màxim de 2p 

- La prova seguirà l'estructura del nou model de les proves d'accés.  

CONTINGUTS 

Podeu estudiar dels apartats del blog: "Comprensió del text", "Anàlisi lingüística del text", "Estellés, "El verí del teatre", "Fonètica", "Sintaxi" i "Sociolingüística", així com de les fitxes que us hem anat donant, i dels apartats del llibre de text sobre els aspectes treballats.

- Tema 

- Estructura (parts bàsiques)

- Resum

- Tipologies textuals 

- Isotopia (recursos anafòrics lèxics)

- Marques de modalització

- Marques d'impersonalització

- Connectors

- Recursos anafòrics gramaticals i lèxics

- La dixi (recursos díctics)

- Les veus del discurs

- Recursos tipogràfics

- Estil directe - estil indirecte. Temps verbals

- Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles

- Rodolf Sirera. El verí del teatre

- Varietats dialectals

- Pronoms Febles

- Sintaxi

- Fonètica vocàlica i consonàntica

- Sociolingüística

RECULL DE FITXES: TEORIA I PRÀCTICA

Tipologies textuals

Text argumentatiu

Text narratiu

Dixi i recursos anafòrics. Estil directe i indirecte

Modalització

Impersonalització

Connectors

Varietats dialectals

Pronoms Febles (Teoria i pràctica)

Fonètica vocàlica i consonàntica (teoria i pràctica)

Sintaxi

Sociolingüística

Nou model de les proves i exemple d'examen

ESTRUCTURA DE LA PROVA I INDICACIONS 

1. Comprensió del text (3 punts)

A partir d'un text narratiu, argumentatiu o expositiu de 20 a 25 línies, es plantegen 4 preguntes. 

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text (estructura) [1p]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió aproximada de 6 línies. [1p]

c) Respon a una pregunta relacionada amb els aspectes treballats [0,5p]

Tria entre les següents dues preguntes: 

d-1) Respon a una pregunta relacionada amb els aspectes treballats [0,5p]

d-2) Respon a una pregunta relacionada amb els aspectes treballats [0,5p]

2. Anàlisi lingüística del text (3 punts)

Tria entre les següents dues preguntes de fonètica: 

a1) Indica la pronunciació dels elements subratllats, extrets del text (cada encert suma 0,1; cada resposta errònia resta 0,1):[0,5p]

a2) Entre totes les parts subratllades, destria dues consonants sonores i tres vocals obertes (cada encert, val 0,1; cada resposta errònia resta 0,1) [0,5p].

b) Indica el temps, el mode, la persona i el nombre, i la forma d’infinitiu de les següents formes verbals, extretes del text. [0,75 punts]

c) Indica a quins elements del text fan referència els mots subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [0,75 punts] 

d) Digues el significat que adquireixen en el text aquestes paraules (o expressions) o posa’n un sinònim. [1 punt]

3. Expressió i reflexió crítica (4 punts)

Tria una de les dues preguntes a-1) o a-2)

a-1) Respon a una pregunta referida al context històric i literari de la poesia o del teatre de postguerra, dels autor o de les obres treballats en la 3a avaluació. (75-80 paraules) [1p]

a-2) Respon a una pregunta referida al context històric i literari de la poesia o del teatre de postguerra, dels autor o de les obres treballats en la 3a avaluació. (75-80 paraules) [1p]

b) A partir d'un fragment d'una de les obres treballades en la 3a avaluació, respon a allò que es pregunta. Cal que faces al·lusió al fragment per justificar la resposta. (75-80 paraules) [1p]

c) Elabora un text de 150 paraules, prenent com a referència el text inicial de l'examen.  [2p]

SINÒNIMS TERMINOLÒGICS

Estructura - parts del text

Recursos literaris expressius / estilístics / retòrics - figures estilístiques / retòriques literàries

Polifonia - veus narratives - veus del discurs

Dixi - recursos díctics

Isotopia - recursos anafòrics lèxics

Monòleg interior - monòleg autobiogràfic

Trets - característiques

Paraules - mots

QUE O QUÈ? PERQUÈ O PER A QUÈ?

 

QUE O QUÈ? PERQUÈ O PER A QUÈ?

QUÈ

    - Interrogatiu: pron. "quina cosa"

        Ex: Què vols berenar?

               Encara no sap què farà aquest estiu

    - Pronom relatiu tònic (Preposició + QUÈ)

        Ex: A què et refereixes?

QUE

    - Pronom relatiu àton

        Ex: El seu pare, que era de Gandia, ha vingut aquest matí

               La dona que està asseguda en el banc és del meu barri 

    - Exclamatiu: 

           Ex: Que bonic!

                  Que lluny es veuen!

    - el que: combinació que introdueix una or. sub. subst.

        Ex: Això és el que em sap més greu 

          

                                  ****        ****        ****

PER QUÈ?

    - Interrogatiu 

        Ex: Per què vols estudiar una ingenyeria?

               No sé per què vol estudiar una ingenyeria

               

PERQUÈ

    - Conjunció: introdueix una or. subordinada CASUSAL (perquè + INDICATIU)

        Ex:     Per què no ho pot fer?        (motiu, raó, causa)

                    No ho pot fer perquè no té temps        (ja que)

    - Conjunció: introdueix una or. subordinada FINAL (perquè + SUBJUNTIU)

        Ex:     Per a què m'ho dius?            (finalitat)

                    T'ho dic perquè li ho faces saber    (a fi que)

                                 ****        ****        ****

    - El perquè / els perquès: raó, motiu / raons, motius

        Ex:     No sabria dir-te el perquè de la seua reacció

                   Et puc explicar els perquès de la meua decisió

    PER QUÈ          

        Aquesta és l'explicació per què volia anar a eixa cafeteria         (per la qual)        

KAHOOT

 

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

CANVA: ESTELLÉS

POEMARI (PAU)

CEFIRE (Estellés i context. Possibles preguntes i respostes comentades)

Els valencians i el seu lloc a Europa. Fuster i Estellés

 

POEMES I VERSIONS MUSICADES 

 

Presentació d'Estellés i el context d'ecriptura

POSSIBLES PREGUNTES

Juny 2024

Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, 

com no ho foren abans els tres anys de la guerra, 

per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, 

per als mateixos hòmens que varen fer la guerra. 

La postguerra era sorda, era amarga i feroç. 

No demanava còleres, demanava cauteles, 

i demanava pa, medicines, amor. 

Ens digueren un dia: la guerra s’ha acabat /.../. 

S’apagaren els riures estellats en els llavis. 

I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. 

S’anunciaven els pits, punyents, sota les teles. 

Un bult d’amor creixia tenaç a l’entrecuix. 

(Fragment de «Per exemple», de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles) 

a) Explica la temàtica del fragment i contextualitza-la dins el poema al qual pertany. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

d) Situa el tema del fragment en relació amb el context històric, espacial i temporal, en què es va escriure. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

Juliol 2024

Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem 

Ausiàs March allí, l’esclava de cinc mesos, 

amb el fill bord creixent-li; retornàrem després 

a Gandia; tu duies les flors en una mà. 

En eixir de Gandia les llançares a l’aire, 

a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc. 

«Ací», Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés 

a) Comenta els recursos literaris (tant temàtics com formals) d’aquests versos de Vicent Andrés Estellés. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Significació del Llibre de meravelles dins de l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Juny 2023

i evoques l’Albereda, les granotes del riu, 

les carcasses obrint-se en el cel de la fira, 

tota València en flames la nit de Sant Josep 

mentre fèieu l’amor en aquella terrassa. 

Animal de records, lent i trist animal. 

«Demà serà una cançó», Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés

a) Identifica i comenta les referències sensuals i sexual d’aquests versos de Vicent Andrés Estellés (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) L’evocació de València en el Llibre de meravelles. Com es concreta en aquests cinc versos? (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]. 

Juliol 2022

La volies cantar d’una manera humil, 

amb castedat diríem. Veies el cant: creixia. 

Lentament el miraves créixer com un crepuscle. 

Arribava la nit, no escrivies el cant. 

Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort. 

«Cant de Vicent», Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés

a) Analitza el contingut del fragment 2. A qui es refereix Vicent Andrés Estellés quan diu la volies cantar? A qui li parla? I quin és l’objecte del cant? (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Analitza el protagonisme de la ciutat de València com a motiu temàtic del Llibre de meravelles. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Juny 2022

El nostre amor és un amor brusc i salvatge, 

i tenim l’enyorança amarga de la terra, 

d’anar a rebolcons entre besos i arraps. 

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. 

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. 

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. 

«Els amants», Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés

a) Identifica el model d’amor que descriu els quatre primers versos d’aquest fragment del poema «Els amants» i el contrast amb el que diuen els dos darrers (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Analitza la recurrència als clàssics com a recurs del Llibre de meravelles (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt].

Juliol 2021

Resta la Lluna, l’enigma. ¿L’enigma? 

¿I el cor humà? N’hi ha transplants, com sabeu. 

El vell amor, insondable, terrible, 

i al capdavall els versicles solemnes, 

aquells fragments que ningú no desxifra 

d’una manera, diríem, plausible. 

«Un entre tants», Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés  

a) Situa el poema en en el seu context històric. Explica per quina raó al·ludeix a la lluna i als transplantaments. Relaciona-ho amb fets històrics concrets (Extensió: 75-80 paraules). [1 punt] 

b) Compara el fragment 1 amb la producció posterior d’altres poetes (segona meitat dels anys 70 i anys 80), (Extensió: 75-80 paraules). [1 punt]

Juny 2021

Els carrers que creuava una lenta parella, 

els llargs itineraris d’aquells dies sense 

un cèntim a la butxaca, algun antic café, 

Aquella lleteria de sant Vicent de fora... 

La casa que estrenàreu en estrenar la vida 

definitivament, l’alegre veïnat. 

El metge que buscàveu una nit a deshora, 

la farmàcia de guàrdia. Ah València, València! 

“Cant de Vicent”, Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés  

a) Quin sentit tenen les referències a “sense un cèntim a la butxaca”; a “sant Vicent de fora en el poema”, de V. Andrés Estellés? (Extensió: 75-80 paraules). [1 punt]

b) Situa el tema del fragment 2 en relació amb el context històric en què es va escriure (Extensió: 75-80 paraules). [1 punt] 

Setembre 2020

No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. 

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. 

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. 

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor 

i rodolem per terra entre abraços i besos. 

No comprenem l’amor com un costum amable, 

com un costum pacífic de compliment i teles 

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó). 

«Els amants» de Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés

a) Quina temàtica pròpia de Llibre de meravelles es veu en el fragment del poema «Els amants»? Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra? (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt] 

b) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de Llibre de meravelles (dins del gènere poètic)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Altres preguntes possibles

1. En quin corrent poètic del s.XX situaries el Llibre de meravelles? Explica les característiques del corrent i justifica perquè l'obra d'Estellés s'inscriu en aquest.

2. En quin context històric i literari se situa l'obra Llibre de meravelles?

3. Analitza la mètrica d'aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en el Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d'Estellés? Raona la resposta

4. Identifica una figura retòria (metàfora, comparació...) del fragment,  explica-la i digues què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en el Llibre de meravelles?

5. Quin referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el mar espaciotemporal general de l'obra (època i espais)?

6. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment del Llibre de meravelles? Quines altres temàtiques són pròpies d'aquesta obra? 

7. Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra. Digues almenys dos autors i aprorta alguna informació sobre aquests/es (títol, característica, corrent poètic). 

Poemes musicats

Els amants                                No escric èglogues            Un entre tants

    

Demà serà una cançó                Ací                                            Temps

        

Per exemple                            Assumiràs la veu d'un poble

  

Documental Estellés

Entrevista a Vicent Andrés Estellés

ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT

ELS PRONOMS FEBLES

Pronoms Febles (Teoria i pràctica)

Els pronoms febles (PF) són elements lingüístics que substitueixen els complements del verb i, per tant, tenen la mateixa forma i desenvolupen la mateixa funció en l'oració. Formen unitat amb el verb, per això solen unir-se a aquest amb guionet o apòstrof, tant davant com després del verb.

ORDRE DE COL·LOCACIÓ DE LES COMBINACIONS DE PRONOMS FEBLES

Reflexiu	2a Persona	1a Persona	3a Persona
CI  /  CD	CI	CD  /  Atrib	C Adverbials
es	et	em	li	el,   la	en	hi
	us	ens	els	els,   les
				ho,   en

COMBINACIONS DE PRONOMS FEBLES

FORMA I FUNCIÓ DELS PRONOMS FEBLES

1. COMPLEMENT DIRECTE (CD)

El CD és el complement sobre el qual recau la informació expressada pel verb. I sol ocupar la posició immediata a aquest. 

*ATENCIÓ: En valencià el CD NO porta preposició, ja siga un objecte, ésser animat o persona. 

• • Solament admet la preposició quan el CD és:

• - Pronoms: tothom, tots, totes, ningú.      Ex: vull convidar a tothom 
• - Pron. personals: mi, tu, si, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles   Ex: vull veure a ell
• - Oracions recíproques i per evitar ambigüitats.   Ex: S’estimen l’una a l’altra

• • Identificació del CD. En passar l’oració a la veu passiva, detectarem el CD perquè ara haurà passat a ocupar la posició de subjecte pacient. 

Ex:   VEU ACTIVA Àngela va convidar Marc i Andreu a la festa  

CD

VEU PASSIVA  Marc i Andreu   van ser convidats   per Àngela a la festa  

Subj. Pacient          Compl. Agent

A) CD determinat

Si el CD és un nom propi o està determinat per un article, un demostratiu o un possessiu, serà substituït pels pronoms EL, LA, ELS, LES 

*OBSERVACIÓ: Quan el verb és una forma composta del verb HAVER + PARTICIPI, cal fer que el participi concorde en gènere i nombre amb el CD.    Ex: Enguany no l’hem feta  (la confitura) 

- Pau i jo visitàrem les coves

- Mira Andreu!

          - He dibuixat la seua caricatura    

- Envieu el paquet!       

        - Compra els nostres llibres            

- He vist els teus germans

B) CD indeterminat 

Si el CD no té determinant o bé és un numeral, quantitatiu o indefinit, cal substituir-lo pel pron. EN

*OBSERVACIÓ: Quan el CD Indet. va iniciat per numeral, quantitatiu o indefinit, cal reescriure’l després del verb en fer la substitució pronominal.    

Ex: Hem vist tres esquirols.   N’hem vist tres

- Compraré pomes roges.          

- No tenia cap moneda.

      - La pel·lícula va obtenir premis. 

  - Vols pastissos?

     - Aquestes vacances he llegit dues novel·les.   

C) CD neutre

Quan el CD és un pronom demostratiu díctic això, açò o allò o bé tota una oració subordinada. El PF que els substitueix és HO

- Dibuixaré açò. 

- Deia que tenia mal de cap. 

- Explica’m això que et preocupa.

D) CD reflexiu o recíproc

En aquest cas el CD és al mateix temps el subjecte de l’oració i cal substituir-lo pel pronom ES 

- Toni es pentina. (a si mateix)

- No s’han reconegut a la fotografia.   (Toni i Lluïsa, l’un a l’altre)

- S’odien mútuament.  (Manu i Arnau)

2. COMPLEMENT INDIRECTE.  (CI)

El CI és el destinatari de l'acció expressada pel verb i va introduït per les preposicions:   a / per a.

Utilitzarem els PF ES, EM, ENS / ET, US / LI, ELS     Ex: Marc compra pa per a Joan.   Marc li compra pa

- Porte els documents que em demanares per a tu.  - 
- Regalaré a Marc dues entrades de cine.     -
- Us ha agradat la pel·lícula?             - Sí, 
- Demà tornaré el cotxe a tu i a Maria         - 
- Volia telefonar a la iaia aquestes vacances.     - 

*ATENCIÓ: 

- Recordeu que quan substituïm el CD i el CI de oració, l'ordre serà: CI + CD

Ex:  Paula va donar el collaret  al seu amic Marc

                                      CD                    CI

            Paula li'l va donar.   li (CI= al seu amic Pau)    'l (el CD=el collaret)

- Els pronoms de CI EM, ET i ES prenen la forma ME, TE i SE si es combinen amb un pronom de CD

Ex: Joan va dir la notícia a mi - Joan em va dir la notícia - Joan me la va dir

3. L'ATRIBUT

L’atribut és el complement natural dels verbs copulatius (VC):  ser, estar, semblar i parèixer. 

El pronom feble que usarem depén de la tipologia de l’atribut:

a) Quan l’atribut està determinat, cal utilitzar els PF: EL, LA, ELS, LES

- Són els teus germans?  - No, no  

- És la nova metgessa?      - Sí que 

b) Si l’atribut no està determinat, cal substituir-lo per HO

- Ets feliç?                   - Sí 

- Pareix  bon periodista       - Sí que 

ATENCIÓ: Els verbs ser, estar NO sempre fan de v. copulatius, també poden requerir un CCircums. 

Ex: Pau està al camp (CCLLoc)

4. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Aquests complements indiquen la circumstància en què succeeix allò expressat pel verb; pot ser de temps, lloc, manera, causa, companyia, finalitat o instrument, etc. I tenen gran mobilitat dins l’oració

A l’hora de fer la substitució pronominal, cal tindre en compte les següents indicacions:

a) Si el CC és introduït per la preposició DE i no té sentit modal, se substitueix pel pronom EN

- Venia de sa casa.    En venia 

b) Quan el CC va introduït per altra preposició, locució prepositiva o per “de” en sentit modal o bé no s’introdueix mitjançant cap preposició, el CC se substitueix pel pronom HI

- Ha marxat cap a Oliva.                                  Hi ha marxat.

- Mai no riu així.                                  Mai no hi riu.

- Sempre saluda de forma alegre                              Sempre hi saluda

- El concert es va cancel·lar a causa de la pluja    El concert s'hi va cancel·lar

5. COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL 

El CdR completa el verb i s’inicia amb una preposició exigida pel verb. 

Ex: Convertir-se és necessàriament en alguna cosa. I si parlem és sempre d'alguna cosa. 

El pronom feble que usarem depén de la preposició que encapçale el CdR. 

    a) Quan el CdR va regit per la preposició DE, se substitueix amb el pronom EN:

            - Parlem d’art i d’artistes.       - 

     -   No m’he oblidat de vosaltres.  - 

b) Quan va regit per una altra preposició, se substitueix amb el pronom HI:

            - El cuc es va convertir en papallona  - 
            - Vols contribuir a estalviar aigua?          - Sí que 
            - Penses en l’oncle Miquel alguna vegada? - No 

A	AMB	DE	EN	PER
acostumar acudir     animar-se   contribuir              jugar renunciar	coincidir conformar-se cooperar estar d’acord pactar relacionar-se	dependre  desconfiar  oblidar-se parlar previndre  sospitar	confiar  consistir convertir-se insistir  pensar  repercutir	apostar decidir-se desviure’s  interessar-se lluitar optar

5. COMPLEMENT PREDICATIU 

El CPred és un complement de doble atribució; fa referència tant al verb com al nucli del subjecte o del CD, amb el qual concorda. Sempre se substitueix pel pronom HI

Ex: Els jugadors escoltaven atents l’explicació de l’entrenador   (els jugadors / escoltaven)

                    Els jugadors hi escoltaven l’explicació de l’entrenador

Ex: Pau tenia les sabates descordades     (tenia / les sabates)  

      Pau hi tenia les sabates

    - Aquella nit Marc i Toni caminàvem distrets - 
    - Les patinadores arribaren felices a la meta - 
    - Considerava la seua veïna una bona amiga -