Pronoms Febles (Teoria i pràctica)
Els pronoms febles (PF) són elements lingüístics que substitueixen els complements del verb i, per tant, tenen la mateixa forma i desenvolupen la mateixa funció en l'oració. Formen unitat amb el verb, per això solen unir-se a aquest amb guionet o apòstrof, tant davant com després del verb.
ORDRE DE COL·LOCACIÓ DE LES COMBINACIONS DE PRONOMS FEBLES
Reflexiu | 2a Persona | 1a Persona | 3a Persona | |||
CI / CD | CI | CD / Atrib | C Adverbials | |||
es | et | em | li | el, la | en | hi |
us | ens | els | els, les | |||
ho, en | ||||||
COMBINACIONS DE PRONOMS FEBLES
FORMA I FUNCIÓ DELS PRONOMS FEBLES
1. COMPLEMENT DIRECTE (CD)
El CD és el complement sobre el qual recau la informació expressada pel verb. I sol ocupar la posició immediata a aquest.
*ATENCIÓ: En valencià el CD NO porta preposició, ja siga un objecte, ésser animat o persona.
- • Solament admet la preposició quan el CD és:
- - Pronoms: tothom, tots, totes, ningú. Ex: vull convidar a tothom
- - Pron. personals: mi, tu, si, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles Ex: vull veure a ell
- - Oracions recíproques i per evitar ambigüitats. Ex: S’estimen l’una a l’altra
- • Identificació del CD. En passar l’oració a la veu passiva, detectarem el CD perquè ara haurà passat a ocupar la posició de subjecte pacient.
Ex: VEU ACTIVA Àngela va convidar Marc i Andreu a la festa
CD
VEU PASSIVA Marc i Andreu van ser convidats per Àngela a la festa
Subj. Pacient Compl. Agent
A) CD determinat
Si el CD és un nom propi o està determinat per un article, un demostratiu o un possessiu, serà substituït pels pronoms EL, LA, ELS, LES
*OBSERVACIÓ: Quan el verb és una forma composta del verb HAVER + PARTICIPI, cal fer que el participi concorde en gènere i nombre amb el CD. Ex: Enguany no l’hem feta (la confitura)
- Pau i jo visitàrem les coves
- Mira Andreu!
- He dibuixat la seua caricatura
- Envieu el paquet!
- Compra els nostres llibres
- He vist els teus germans
B) CD indeterminat
Si el CD no té determinant o bé és un numeral, quantitatiu o indefinit, cal substituir-lo pel pron. EN
*OBSERVACIÓ: Quan el CD Indet. va iniciat per numeral, quantitatiu o indefinit, cal reescriure’l després del verb en fer la substitució pronominal.
Ex: Hem vist tres esquirols. N’hem vist tres
- Compraré pomes roges.
- No tenia cap moneda.
- La pel·lícula va obtenir premis.
- Vols pastissos?
- Aquestes vacances he llegit dues novel·les.
C) CD neutre
Quan el CD és un pronom demostratiu díctic això, açò o allò o bé tota una oració subordinada. El PF que els substitueix és HO
- Dibuixaré açò.
- Deia que tenia mal de cap.
- Explica’m això que et preocupa.
D) CD reflexiu o recíproc
En aquest cas el CD és al mateix temps el subjecte de l’oració i cal substituir-lo pel pronom ES
- Toni es pentina. (a si mateix)
- No s’han reconegut a la fotografia. (Toni i Lluïsa, l’un a l’altre)
- S’odien mútuament. (Manu i Arnau)
2. COMPLEMENT INDIRECTE. (CI)
El CI és el destinatari de l'acció expressada pel verb i va introduït per les preposicions: a / per a.
Utilitzarem els PF ES, EM, ENS / ET, US / LI, ELS Ex: Marc compra pa per a Joan. Marc li compra pa
- Regalaré a Marc dues entrades de cine. -
- Us ha agradat la pel·lícula? - Sí,
- Demà tornaré el cotxe a tu i a Maria -
- Volia telefonar a la iaia aquestes vacances. -
*ATENCIÓ:
- Recordeu que quan substituïm el CD i el CI de oració, l'ordre serà: CI + CD
Ex: Paula va donar el collaret al seu amic Marc
CD CI
Paula li'l va donar. li (CI= al seu amic Pau) 'l (el CD=el collaret)
- Els pronoms de CI EM, ET i ES prenen la forma ME, TE i SE si es combinen amb un pronom de CD
Ex: Joan va dir la notícia a mi - Joan em va dir la notícia - Joan me la va dir
3. L'ATRIBUT
L’atribut és el complement natural dels verbs copulatius (VC): ser, estar, semblar i parèixer.
El pronom feble que usarem depén de la tipologia de l’atribut:
a) Quan l’atribut està determinat, cal utilitzar els PF: EL, LA, ELS, LES
- Són els teus germans? - No, no
- És la nova metgessa? - Sí que
b) Si l’atribut no està determinat, cal substituir-lo per HO
- Ets feliç? - Sí
- Pareix bon periodista - Sí que
ATENCIÓ: Els verbs ser, estar NO sempre fan de v. copulatius, també poden requerir un CCircums.
Ex: Pau està al camp (CCLLoc)
4. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Aquests complements indiquen la circumstància en què succeeix allò expressat pel verb; pot ser de temps, lloc, manera, causa, companyia, finalitat o instrument, etc. I tenen gran mobilitat dins l’oració
A l’hora de fer la substitució pronominal, cal tindre en compte les següents indicacions:
a) Si el CC és introduït per la preposició DE i no té sentit modal, se substitueix pel pronom EN
- Venia de sa casa. En venia
b) Quan el CC va introduït per altra preposició, locució prepositiva o per “de” en sentit modal o bé no s’introdueix mitjançant cap preposició, el CC se substitueix pel pronom HI
- Ha marxat cap a Oliva. Hi ha marxat.
- Mai no riu així. Mai no hi riu.
- Sempre saluda de forma alegre Sempre hi saluda
- El concert es va cancel·lar a causa de la pluja El concert s'hi va cancel·lar
5. COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
El CdR completa el verb i s’inicia amb una preposició exigida pel verb.
Ex: Convertir-se és necessàriament en alguna cosa. I si parlem és sempre d'alguna cosa.
El pronom feble que usarem depén de la preposició que encapçale el CdR.
a) Quan el CdR va regit per la preposició DE, se substitueix amb el pronom EN:
- Parlem d’art i d’artistes. -- No m’he oblidat de vosaltres. -
b) Quan va regit per una altra preposició, se substitueix amb el pronom HI:
- El cuc es va convertir en papallona -- Vols contribuir a estalviar aigua? - Sí que
- Penses en l’oncle Miquel alguna vegada? - No
A | AMB | DE | EN | PER |
acostumar acudir animar-se contribuir renunciar | coincidir conformar-se cooperar estar d’acord pactar relacionar-se | dependre desconfiar oblidar-se parlar previndre sospitar | confiar consistir convertir-se insistir pensar repercutir | apostar decidir-se desviure’s interessar-se lluitar optar |
5. COMPLEMENT PREDICATIU
El CPred és un complement de doble atribució; fa referència tant al verb com al nucli del subjecte o del CD, amb el qual concorda. Sempre se substitueix pel pronom HI
Ex: Els jugadors escoltaven atents l’explicació de l’entrenador (els jugadors / escoltaven)
Els jugadors hi escoltaven l’explicació de l’entrenador
Ex: Pau tenia les sabates descordades (tenia / les sabates)
Pau hi tenia les sabates
- Les patinadores arribaren felices a la meta -
- Considerava la seua veïna una bona amiga -
