MANDÍBULA AFILADA.   CARLES ALBEROLA

MODEL DE PREGUNTES

a) El teatre en català en el darrer quart del segle XX: característiques generals; grups i companyies; autores i autors; obres i actors i actrius més significatius. Respon amb un mínim de 70 paraules i un màxim de 90 paraules aquesta qüestió [1 punt]  

b) El teatre valencià durant la darrera dècada del segle XX: la productora Albena Teatre, Carles Alberola i el cicle d’Enric Balaguer. Respon amb un mínim de 70 paraules i un màxim de 90 paraules aquesta qüestió [1 punt]  

c) Indica quin personatge de Mandíbula afilada fa esment de la síndrome de Peter Pan. Especifica quan es produeix, a qui es refereix i què vol dir, i analitza quina importància té aquesta qüestió en el conjunt de l’obra.  Respon amb un mínim de 70 paraules i un màxim de 90 paraules aquesta qüestió [1 punt]  

d) Quina característica del teatre de Carles Alberola es pot veure en encarar de manera contrastada aquests dos fragments de Mandíbula afilada? Explica més sintèticament altres característiques del teatre d’aquest autor.  Respon amb un mínim de 70 paraules i un màxim de 90 paraules aquesta qüestió [1 punt]  

    [Fragment I] 

JOAN. Ho has trobat fàcilment? 
LAURA. Sí, no coneixia la zona, però he preguntat i... (S’adona de la vista panoràmica d’un cel estelat.) Uf! Quina vista tens. 

JOAN. T’agrada? 

LAURA. És fantàstica! 

JOAN. És el millor que té l’àtic. 

LAURA. És una passada. 

JOAN. Sí. 

LAURA. És com... si pogueres palpar les estreles amb les mans.

    [Fragment II] 

JOAN. [...] Un moment. Estic dutxant-me! Ja hi vaig! (JOAN agafa un fragment del cel i el posa en un lateral. En realitat no es tracta del cel, sinó d’una tanca publicitària que JOAN està pintant. Darrere del panell que ha retirat veiem la porta d’entrada de l’àtic. Obri la porta i veiem aparéixer de nou LAURA, amb uns aspecte físic totalment diferent. 

LAURA. Hola. 

JOAN. Hola. 

LAURA. Puc passar? (Sense esperar resposta entra a l’àtic i li fa dos besets a les galtes.) Què feies que no obries la porta? 

JOAN. Jo... 

LAURA. Perdona el retard, hi havia molt de trànsit... (Mira cap avant i veu alguna cosa que no li agrada.) Uf! Quina vista tens! 

JOAN. Sí, és la paret de l’edifici del costat.

e) Llig aquest fragment de Mandíbula afilada. Situa’l dins la trama argumental del text i explica la temàtica i el recursos humorístics que s’usen per a divertir i fer reflexionar els espectadors. Respon amb un mínim de 70 paraules i un màxim de 90 paraules aquesta qüestió [1 punt]  

JOAN. I segur que quan arriba a l’orgasme crida el seu nom. 

LAURA. Com ho saps. 

JOAN. Me’ls conec. Són com una secta. Una vegada, fa uns quants anys vaig eixir amb una xic que sempre que arribava al clímax deia: (Imitant-la) «Clàudia, Clàudia, Clàudia!! Clàudia... Palomares!!» (Pausa.) Ho deixàrem estar. Em tallava el rotllo. (Silenci. Burleta.) Palomares, Palomares! (Riuen. Silenci.) Hem quedat per a açò? Per a intercanviar informació sexual? 

LAURA. No. 

JOAN. Aleshores, per què cada vegada que ens veiem hem d’acabar parlant de la teua croada particular ala recerca de l’home perfecte?

f) Situa el fragment en el conjunt de l’obra, determina els referents culturals al·ludits i analitza’n el significat i la importància que tenen en el conjunt de l’acció dramàtica i en la caracterització dels personatges.  Respon amb un mínim de 70 paraules i un màxim de 90 paraules aquesta qüestió [1 punt]  

JOAN. Atén. Vols que desaparega de la teua vida? (Ella no contesta.) Si dius que no, ho entendré i si dius que sí, ho discutirem. Què em dius? 

LAURA. (Agafa la foto.) Tot açò... per què no m’ho vas dir fa deu anys? 

JOAN. No havia llegit Truman Capote. 

LAURA. Potser en aquell moment hauríem tingut alguna possibilitat. Però ara ja no soc la Laura que tu recordes, i ja no podré ser-ho mai. 

JOAN. Un moment. Vull que escoltes açò. (Posa en marxa l’equip de música i fa sonar la cançó de Sting. Ella reconeix la cançó i somriu. Ell comença a ballar. 

LAURA li fa veure que no recorda res del que vol explicar-li. 

JOAN taral·leja la cançó en anglés. Ella sembla recordar la lletra i també la taral·leja en castellà.) Carles Alberola, Mandíbula afilada