COMPRENSIÓ DEL TEXT
En aquesta entrada trobaràs la descripció de les preguntes fixes i les possibles que apareixen en la pregunta 1. Comprensió del text de les proves d'accés a la universitat. Tenen a veure amb les propietats textuals de la coherència, la cohesió i l'adequació.
Recorda que les preguntes de l'examen van referides al text inicial i, per tant, sempre hauràs de fer al·lusió a les paraules o fragments del text per justificar cadascuna de les característiques que identifiques i analitzes.
1. TEMA "De què tracta el text?"
És la idea central del text; l'eix que condensa el significat total, actua com a fil conductor del text i deixa clara la intenció de qui l'escriu.
S'expressa de forma breu i clara mitjançant:
- Frase nominal: substantiu abstracte + complements (SN)
Ex: Les amenaces del canvi climàtic
Ex: Les conseqüències del canvi climàtic per a les generacions futures
Ex: La innacció dels governs davant el canvi climàtic
Com identificar el tema d'un text?
1. Identifica les idees principals per paràgrafs
2. Estableix la relació entre les idees
3. Identifica la intenció comunicativa, l'estructura i l'organització jeràrquica del text.
4. Identifica què fa el text diferent d'un altre que aborda el mateix motiu.
5. Respon a la pregunta: quin és el tema central del text?
TRUCS:
sentit global del text
paraules clau: denotatives i connotatives
títol
PROHIBIT!!
- Començar amb: "El text tracta de..."
- Fer títols de dues paraules, per exemple: "L'amor"
- Utilitzar frases fetes com: "Qui la fa la paga"
- Fer eslògans sensacionalistes com: "La vergonya de la gent que..."
2. ESTRUCTURA "Quina forma té el text?"
"Com s'organitza la informació del text?"
L'estructura o les parts del text tenen a veure amb el sentit de la informació i la manera com s'organitza, és a dir, a la relació que s'estableix entre aquesta.
La relació ve condicionada per l'anomenada "tipologia textual", en la que de seguida aprofundirem però per donar resposta a la pregunta "a)" de l'apartat "1. Comprensió del text" és suficient a entendre el contingut del text i saber identificar com està estructurada.
INDICACIONS
1. Identifica el tema i els subtemes.
2. Detecta la idea o idees que es desenvolupen en cada paràgraf.
3. Encercla els connectors, et donaran pistes de com es posen en relació les idees.
4. Fixa't en els canvis de temps verbals; solen correspondre's amb canvis estructurals.
5. Fragmenta la informació en parts d'acord amb el seu sentit.
6. Redacta la resposta com s'exposa en el següent exemple:
Primera part (línies 1-3): Definició del concepte de poligàmia
Segona part (l.4-20): Desenvolupament d'exemples de relacions polígames actuals i
de diverses cultures al llarg de la història.
Tercera part: (l.21-26) Conclusió on es valora les relacions polígames com una
realitat més arrelada al món del que la societat admet
3. RESUM
Un resum és un text que exposa de manera breu i fidel els continguts essencials d'un text original més extens. El teu resum ha de demostrar que has entés el text i que saps identificar les idees principals i distingir-les de les secundàries.
DECÀLEG PER FER EL RESUM
1. Fixa't en el sentit del títol i en les paraules clau de cada paràgraf.
2. Identifica les idees no repetides del text, organitza les idees i prepara't un esquema previ.
3. Escriu un text breu i clar en què et limites a la informació inclosa al text.
4. Comença directament resumint el text, evita les fórmules introductòries del tipus "El text tracta de/narra/explica...”
5. Utilitza la 3a persona.
6. Utilitza un to objectiu; no afegisques la teua opinió ni cap valoració personal.
7. No copies oracions literals del text i tampoc faces citacions textuals d'aquest; elabora un discurs propi.
8. Cohesiona bé les idees mitjançant connectors.
9. No faces enumeracions ni emplees guionets, a mode d'esquema
10. Revisa el teu escrit, assegura't que la informació està clara, completa i ben estructurada.
TRUCS:
paraules clau (substantius i verbs)
idea per paràgraf
jerarquia d'idees
connectors
sinònims, hiperònims
Fórmules per començar: "La situació actual entorn a...", "Les xarxes socials han esdevingut..."
PROHIBIT!!
- Opinar; mai utilitzes verbs d'opinió com "jo crec/pense, en la meua opinió".
- Utilitzar expressions com: "he vist / he observat / he identificat..."
- Donar la informació concreta dels exemples o de les idees secundàries.
4. TIPOLOGIES TEXTUALS "Quina finalitat té el text?"
Les tipologies textuals són les diverses modalitats de text segons la finalitat i es classifiquen, principalment, en: narratius, descriptius, expositius, argumentatius, instructius, conversacional, poètic i predictiu.
Generalment, un text inclou més d'una tipologia textual però sempre en predomina una, i aquesta és la que està relacionada amb la finalitat del text, com ara narrar, informar, fer entendre continguts, persuadir a qui llig, etc.
*La teua resposta ha de demostrar que saps identificar la tipologia textual predominant, i que també que saps justificar-la amb exemples lingüístics i estructurals. Així mateix, cal que indiques els paràgrafs i línies que ocupen.
En la següent graella trobareu la informació necessària.
5. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA "Com s'adequa el text a cada context comunicatiu?"
Per saber si un text és adequat a un determinat context comunicatiu, cal atendre a les diverses varietats lingüístiques.
5.1. VARIETAT DIACRÒNICA
Té a veure amb el moment històric en què ha estat escrit el text.
5.2. VARIETAT DIATÒPICA (o dialectal)
D'acord amb la seua procedència geogràfica, qui ha escrit el text utilitzarà unes formes lingüístiques genuïnes concretes.
En el cas del català, hi ha dos grans blocs: oriental i occidental, que al seu torn inclouen diverses varietats dialectals.
Entre unes i altres existeixen diferències fonètiques, especialment, i que, per tant, no es perceben en la llengua escrita estàndard però sí que s'observen certes diferències morfològiques i lèxiques.
A l'hora de respondre a la pregunta sobre la varietat dialectal d'un text, cal que el situes en el bloc oriental o occidental i seguidament has d'especificar si és valencià, central o balear i justificar-ho mitjançant citacions del text. S'aconsella identificar formes verbals i els possessius i, el lèxic, sols si es té molt clar. D'altra banda, es desaconsella utilitzar aspectes com els incoatius i els demostratius ja que no sempre són trets distintius, sinó que solen ser formes compartides per tot el territori lingüístic català.
5.3. VARIETAT DIASTRÀTICA
Consisteix a analitzar les característiques que deixen veure aspectes de tipus social de l'autor. Es tracta de factors com: urbà/rural, jove/adult, classe alta/baixa... així com si es fa servir un ideolecte o argot.
5.4. VARIETAT DIAFÀSICA
Té a veure amb l'àmbit d'ús (o situació comunicativa).
L'emissor fa la tria del registre que millor s'adequa a la situació comunicativa en funció de si l'àmbit és públic o privat; del tema tractat i de la finalitat del text. Així, el registre escollit demostrarà un grau de formalitat més o menys elevat i inclourà un lèxic específic o general, en coherència amb el context de la comunicació.
Com s'observa en la següent graella, cada tipus de dicurs tendeix a fer ús d'un registre formal, mitjà (estàndard) o col·loquial. Tanmateix, hi ha textos que admeten diversitat de varietats de registre.
Per exemple, en els textos literaris es pot donar l'alternança d'una veu narrativa, que emplea el registre formal, amb el registre mitjà o col·loquial de les intervencions dels personatges. En tot cas, el que es pretén és adequar el discurs a la situació comunicativa que es recrea.
A l'hora de donar resposta a la pregunta sobre el registre d'un text concret -i tenint en compte el que es sol demanar en les proves d'accés-, cal fer al·lusió als següents aspectes:
ÀMBIT D'ÚS en què s'inscriu el text, periodístic, literari (acadèmic, en menor mesura).
FINALITAT estètica, d'entreteniment, convéncer i informar.
RECURSOS lèxics i morfosintàctics.
- Registre formal, elevat: terminologia especialitzada amb tecnicismes i cultismes; ús de pronoms febles adverbials -en i hi-; incisos i aclariments entre parèntesis i guions; amplis períodes oracionals amb oracions subordinades, i ús de recursos estilístics per expressar continguts simbòlics complexos.
- Registre mitjà (l'estàndard): formes correctes i adequades per al context en tots els nivells de la llengua, ús d'oracions coordinades, juxtaposades i subordinades de complexitat mitjana, apta per ser interpretada per qualsevol receptor, independentment del seu nivell intel·lectual.
- Registre col·loquial: lèxic general, poc específic i ús de paraules buides com "cosa"; repeticions; barbarismes i vulgarismes; oracions simples coordinades i juxtaposades, frases inacabades, etc.
Convé recordar que no tots els textos tenen la mateixa finalitat, per tant, no sempre segueixen els paràmetres del recursos propis de l'àmbit d'ús al que s'adscriuen.
Per exemple, un text expositiu argumentatiu, adscrit a l'àmbit periodístic faria ús del registre estàndard. En canvi, pot incloure expressions pròpies del registre col·loquial en citacions textuals entre cometes o bé, en el discurs propi, amb la finalitat de fer un guiny al lector per buscar la seua complicitat.
O també, en la novel·la La plaça del Diamant, Mercé Rodoreda s'allunya del registre formal elevat, propi dels textos literaris. En aquest cas, busca ser coherent amb les formes expressives del monòleg interior de la protagonista, ja que la novel·la s'inscriu en la narrativa psicològica i transmet el flux de la consciència de Natàlia.
6. LES ISOTOPIES "Com es relaciona semànticament un text?"
La isotopia és un mecanisme de referència semàntica que contribueix a la coherència textual.
Es dona entre les paraules d'un text que comparteixen un tret semàntic dels seus lexemes i genera un efecte de repetició de significats que permet identificar el tema principal i els secundaris.
RECURSOS
lexemes idèntics
camps semàntics
sinònims
hiperònims, hipònims, cohipònims
camps associatius
7. MARQUES DE MODALITZACIÓ
Són els elements que evidencien la subjectivitat del text, quan el punt de vista de l'emissor i les valoracions personals d'aquest estan presents al llarg del text.
Aquests recursos són els habituals dels textos argumentatius
RECURSOS
- Adjectius qualificatius: perfecte, desastrós, ínfim
- Substantius valoratius: èxit, crisi, progrés
- Adverbis modals: perfectament, sincerament, massa
- Verbs modals: hem de fer, considere, necessitem
- Expressió d'opinions: considere que, afirme que
- Judicis de valor: és indiscutible, és qüestionable
- Recursos estilístics: preguntes retòriques, hipèrboles, ironia, metàfores
- Etc.
8. LA IMPERSONALITZACIÓ
Són els recursos lingüístics propis dels textos objectius, es caracteritzen per l'absència total de marques de modalització i se centren en l'explicació objectiva del tema que aborden.
Aquests recursos són els habituals dels textos acadèmics o les notícies.
Recursos
- Nominalitzacions: les propostes, els projectes
- Perífrasis impersonals: cal insistir, s'haurà de fer, fa falta
- Construccions impersonals: es diu, quan veus el que passa, penses que tens sort
- Oracions amb subjecte genèric: la gent, tothom, algú
- Construccions amb els verbs semblar, paréixer
- Oracions passives reflexes: es té en compte, s'admeten preguntes
- Construccions d'infinitiu: fer esport és sa
9. ELS CONNECTORS "Com es vinculen les diferents parts del text?"
Són marcadors discursius que ordenen les parts del text i estableixen relacions lògiques entre les idees expressades. Ex: primer, per a començar, de manera que...
10. ELS RECURSOS ANAFÒRICS "Com es relacionen els elements d'un text?"
L'anàfora és un mecanisme de cohesió lèxica i gramatical que serveix per recuperar la informació apareguda amb anterioritat, sense necessitat de repetir exactament les mateixes paraules.
A) RECURSOS ANAFÒRICS GRAMATICALS
- Pronoms febles. Ex: Els objectius del projecte, ja els tinc ben definits
- Demostratius. Ex: Entre tots els seus somnis, aquest era el més desitjat
- Pronoms possessius. Ex: Les esportives de Mar són més lleugeres que les meues
* Catàfora. És un cas específic en què el referent apareix postposat a l'element anafòric.
Ex: Els tinc decidits, els regals que us faré.
B) RECURSOS ANAFÒRICS LÈXICS
- Repeticions. Repetició exacta de la paraula o expressió.
Ex: La cultura és plena de mostres d'amor romàntic i la idea d'amor romàntic és a tot arreu.
- Sinònims. Paraules amb diferent lexema però identitat o proximitat de significat.
Ex: La vivenda és un bé imprescindible per viure, tanmateix, l'habitatge cada cop és més car.
- Hiperònims. Paraula que inclou altres en el seu camp semàntic.
Ex: Quan som víctimes de l'amor, el sentiment ens domina i oblidem menjar, dormir...
- Hipònims. Paraula que s'inclou en el camp semàntic d'una altra.
Ex: De menut vivia en una casa fantàstica; era un lluminós apartament a la platja
- Substitució pragmàtica. Sintagma que aprofundeix o amplia el significat de l'element substituït. Apel·la als anomenats coneixements enciclopèdics.
Ex: Dario Fo va obrir l'acte, el premi nobel va començar parlant de...
* El·lipsi. Consisteix a suprimir un element redundant. Ex: -Com et dius? -Mar (em dic)
11. LA DIXI "Com es relaciona el text amb el context?"
La dixi és el mecanisme lingüístic que posa en relació el text i el context real des dels punts de vista temporal, espacial i personal.
DIXI TEMPORAL
Es refereix al moment de l'enunciació, als anteriors i als posteriors.
Poden ser:
- Adverbis i locucions de temps: ara, demà, ahir, fa dos dies, la setmana que ve, mentrestant...
- Temps verbals: present (dibuixe), futur (dibuixaré), passat simple (dibuixí) o perifràstic (vaig dibuixar), i pretèrit perfet (he cantat).
Ex: Ahir férem una excursió per la Serra Calderona, d'ara en avant eixirem més a la natura
DIXI ESPACIAL
Remeten a l'espai en què té lloc l'enunciació.
Poden ser:
- Adverbis: ací, allà, a l'esquerra...
- Determinants i pronoms demostratius: eixe, aquell, esta...
- Verbs de moviment: puja
Ex: Vine ací, veus allà aquella jove? Crec que és eixa a qui es referia Pau
DIXI PERSONAL
Fa referència a les persones que participen en el procés comunicatiu.
Poden ser:
- Pronoms personals: jo, tu, vosté, nosaltres, vosaltres, vosté
- Verbs d'emissor i receptor: dibuixe, dibuixes, dibuixa vosté, dibuixem...
- Pronoms febles: el, la, ens, us...
- Possessius: el meu, els vostres, mon...
Ex: La conec bé, a ma iaia, jo confiaria en la seua paraula
12. LES VEUS DEL DISCURS
Són les diferents veus que tenen presència en un text i poden ser les veus de l'emissor, del receptor o d'altres a qui es faça referència.
Ex: un conte
L'autor pren un punt de vista; tria una veu narrativa que relate la història (intern/extern, omniscient..., en 1a, 3a persona...).
Les veus dels personatges poden intervenir i, alhora, narrar uns fets a uns altres personatges.
Cal distingir dos nivells: textual i extratextual
NIVELL EXTRATEXTUAL
Autor real és la persona que escriu el text i tria la veu que comunica el missatge.
Ex: Mercé Rodoreda
Lector real és qui llig o escolta el text.
Ex: Qualsevol de nosaltres, per exemple
Autor model és la idea que el lector real es fa de la persona que ha creat el text, a través de la informació llegida.
Ex: Persona amb gust per l'escriptura de vides de personatges sensibles i humans.
Lector model és la idea que l'autor real té sobre el lector que rebrà el seu text.
Ex: Persones interessades en la literatura, amb certa sensibilitat cap a les històries quotidianes
NIVELL TEXTUAL
Locutor és la veu que conta els fets; el jo discursiu.
Per exemple, en els textos literaris el locutor és el narrador.
Si el locutor vol reproduir el seu pensament ho pot fer mitjançant la forma del monòleg interior, en aquest cas és locutor i al·locutari alhora.
Ex: No para de preguntar-me... què li puc dir?
Al·locutari és la persona a qui es dirigeix el locutor; el tu discursiu. Pot aparéixer o no.
Ex: Estimada Kity,
Enunciador són les persones que, sense ser el locutor o al·locutari, prenen la paraula al text mitjançant els procediments:
- Discurs directe. Diàlegs o citacions textuals entre cometes i introduïdes pels verbs de dicció: dir, afirmar, contestar, manifestar...
Ex: Li va dir: "No tens raó"
- Discurs indirecte. Segueix l'estructura: "verb de dicció + conjunció si/que".
Ex: Li va dir que no tenia raó
- Discurs indirecte lliure. Reprodueix pensaments i sentiments d'un personatge, sense deixar de banda la posició del narrador. No apareixen verbs de dicció ni tampoc marques tipogràfiques.
Ex: L'escoltava estranyada, com podia pensar que tenia raó? estava molt equivocat i li ho diria ja.
- Monòleg interior. Els pensaments i sentiments del personatge són plasmats directament, tal com flueixen de la seua consciència, sense organització prèvia ni seguir cap ordre lògic. Són freqüents les repeticions, la sintaxi entretallada, les omissions i les associacions subjectives d'idees.
Ex: I jo ací, a la plaça del Diamant... Ven coses dolces? Mel i confitura?... I els músics cansats, ficant les coses dintre les fundes dels instruments.
13. RECURSOS TIPOGRÀFICS I RECURSOS ORGANITZADORS
- Punt i coma i dos punts. S'utilitzen per introduir un comentari o aclariment.
- Cometes. Es presenten amb tres formes: "", << >> i ''. Serveixen per enunciar títols, fer citacions textuals i destacar el significat especial d'una paraula. Les cometes simples tenen un ús secundari quan s'inclouen en un text que ja té cometes.
- Parèntesis. Serveixen per fer aclaiments al marge del discurs principal, donar referències o afegir detalls.
- Guions. Súsen per a fer iniciar les intervencions d'un diàleg, per fer incisos en la veu narrativa o per tancar incisos aclaridors.
- Claudàtors. Tenen una funció similar a la dels parèntesis i també per indicar que hi ha un buit d'informació respecte del text original, en aquest cas porten tres punts suspensius enmig.
- Subratllat. Serveixen per destacar una informació o per remarcar els títols.
- Lletra cursiva. S'utilitzen per als títols i subtítols dels llibres, revistes, periòdics, pel·lícules, sèries i obres d'art. I per a expressions llatines o en altres llengües. Així com per a paraules no normatives.
- Lletra negreta. Serveixen per destacar una paraula o expressió per la seua importància respecte del context on apareix.
- Números, punts o guions. Són elements organitzadors de la informació exposada en forma d'esquemes amb apartats i subapartats.
